ploreu bufons ploreu poetes / que la lluna ara es morta /aquesta nit no fa serena / ploreu bufons ploreu poetes / ploreu també tots els gats negres
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=b_SSMfeZIvI[/youtube]
en el vell mirall dels nostres somnis / els peus d’ un home fan polseguera / hem d’anar ben lluny / enllà milions d’estrelles / hi ha d’haver un nou estel / que farà miular els gats negres
«la culpa es de los padres que las visten como putas» (Torrente I)
Vist amb una mica de perspectiva la evolució de l’home i de les societats que va formant, no sempre equivalen a un progrés en positiu.
Em temo que al igual que físicament venim del micu degut a les mutacions casuals que la selecció natural de Darwin va crivant, en el pla social els problemes que s’ens presenten no sempre els resolem amb la «categoria» que s’hauria d’esperar de tot un Homo Sapiens. Siguem més humils sius plau!
I el pitjor: quan aquestes «solucions» es converteixen en tradició, norma o religió.
Que la filla es molt guapa, doncs tapemla bé que no ens la prenguin…
aquest remei pràctic d’algú temerós del que li pogués passar a la filla va tenir tant d’exit en alguns paisos, que allà ja ningú s’enrecorda per què totes les dones han d’anar tapades de cap a peus.
Generacions d’homes que no tenen el «problema» davant dels ulls. però que no l’han resolt interiorment.
La dignitat sempre es mes humana quan va despullada.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2zjADAK4ODg&feature=share[/youtube]
escrit mentre escoltava walk all over you
un bon lloc per fer amics
«Holaa, Boon Díiaa!, son les 8 del matí i des de trànsit ens informen que hi ha un embús important a les rondes… sembla ser que un camió ha perdut part del carr…bssseisfrrsssxxweist… EN ESPAÑÑA lo que hace falta son un par… bsserrggsssxseiifrosw… caADÉenna DíaaAAl!…brsssgquesñljksfjd… la guardia urbana recomana als conductors atrapats a la ronda que es carreguin de pacieeènciaaa…»
No donguis mai l’esquena
quan lluites al seu mòn
Si tens sang a les venes
no et posis de genolls
el mòn que ells ens venen
al meu barri ja no hi cap
i ells
sempre que em veuen
sempre em volen aixafar
Mai no t’agenollis quan lluitis al seu mòn
Mai no t’agenollis, el teu barri els farà por!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_9fYfwDLmzM&feature=share[/youtube]
i digue’m, digue’m perqué
quan tú em mires
jo no et veig
quan em grabes en videu
quan em vigiles el correu
quan em fas alçar la veu
jo no ho se pas el que tú em fas
quant m’estimes? jo no ho sé
el que tú em fas, jo no ho se pas
ideat escoltant aquesta cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=vC-WK5wMUxE&feature=related
i penjat al feisbuq 31 maig 2011
dissabte faig cas a en Guardiola, em llevo d’hora, vull ser imparable, i pujo cap a una muntanya a prop de Conesa.
La nit abans, l’Agus, mun germà, se n’enfot: que nanu, tú com el Moisés de la barba, baixaràs amb dos pedres escrites per Déu?
Dalt el cim, una petita ermita i una pila de pedres ben posades sostenen un pal i una bandera feta uns parracs.
Les pedres no porten res escrit, però jo baixo pensant que la senyera m’ha parlat pels descosits.
Bona diada a tothom
Felicitats al mòn dels castells per la publicitat que, suposo, fa que la Unesco ha decidit que els castells (human towers) siguin patrimoni inmaterial de la humanitat.
uns senyors, a ultima hora i per carta, han intentat boicotejar la festa castellera alertan a la comitiva reunida a Nairobi que hi han menors implicats en l’asuntu.
Deixo de banda la Unesco, el flamenc, la dieta mediterrània i el patrimoni que costa esmorzar a Nairobi.
Deixo també de banda la gran repercusió internacional que tindrà la nominació. Segur que el NY Times obre demà amb la notícia.
No faré hipòtesis que hem portin a descubrir una conexió entre un grup valencianista de blaveros i altres sectors de la ultradreta amics de la fiesta nacional amb ganes de donar una estocada de revenja.
Vull deixar tot aixó, i concentrarme en imaginar el nen o nena que está pujant, trepitjant espatlles, tivant pantalons, ensumant aixelles… tots els sentits en una sola direcció: amunt.
El pare, el tiet o l’avi, o tots plegats, deuen ser a sota, fent pinya. I l’anxaneta ja es dalt. L’alcalde, el cap de bombers i el capellà aplaudeixen des del balcó de l’ajuntament.
En aquell instant, la mà alçada, tots els ulls mirant a ell, els dits oberts gratan el cel. I el temps s’atura. El sentit de la vida?
Aixecar el braç i baixar.
Torna a casa content, el dinar a taula, una hora de tele quan els deures son fets, demà a l’escola, tot està pensat pel seu bé…
però aquest matí per un instant…!
publicat al feisbuq 16 novembre de 2010
aqui intentaré ordenar i actualitzar el que he anat deixant per tot arreu (ona de sants, ferrallablogspot, putu feisbuq…), però l’ordre i l’actualitat no són pas els motius que em fan fer aquest bloc… o això penso…
