Sobre la gespa mullada contempla el prat inmens que des de la punta dels seus mocasins lleugerament cap avall inclina.
Avall enllà, fins on el seu horitzó arriba.
Compta les llunes passades per centenes i natural es que siguin més que les que resten.
Prou àgil encara, salta sobre el seu company inseparable i serenament conscient dóna gràcies a Manitú tot just abans de començar la càrrega.
I ensumen com mai i com sempre, com si fos l’últim cop, l’olor fresca i verge dels panots de fang i d’herba que al cavalcar arrenquen a la mare terra.

I els búfals son tots de plata com la lluna plena que els delata.

Tweet

Ella és un encant.
Orgullosa, conjuntada i elegant.
Afable, acollidora, càlida seductora.
Venus molt real, per a mi és l’ideal!
Atenta al detall, el desig de l’altre pas li és estrany.
Amant fogosa, esforçada i generosa.
Estalvia sempre de mostrar-se capritxosa.
Emocional, castigant és distant. Freda com cal.
Forta i cabuda que és sentimental però, mai dissimula.
Ella vol ser ella mateixa però pendenta dels altres en ella no hi és.
I l’amor que a flor de pell la transpira com una carícia, sensual, s’esvaeix.

Tweet

A la paret d’un bar escrita la cançó d’un profeta.
Imagino el somriure satisfet d’aquell poeta avar.
Aquell que morí a trets d’un fanàtic seguidor.
Hi ha que segueixen penjant i despenjant imatges per a construir el sagrat temple d’un cobejat just mon.

Altres s’obliden de les cares mentres fan un món millor.

Imagino que no hi hagués cel o infern on, depèn de què, poguéssim anar a parar. Què de sols ens hi trobaríem, al principi dels temps, enmig de l’espai!
Seria doncs més fàcil poder triar? Les respostes només es troben al deixar d’imaginar.
Matar les icones i deixar d’imaginar el que cada dia, fet a fet, faig realitat.

Escriure la lletra i oblidar-se del poeta.

Tweet

La veritat és la part de la realitat que s’ha pogut comprovar que no és mentida.

La mentida és allò que la realitat s’entesta a demostrar que no és veritat.

Diem coses com «això es ABSOLUTAMENT veritat» perquè ens sembla que amb dir la veritat no hi ha prou, i, tot sovint furguem a la mentida perquè sospitem que «dins de tota mentida hi ha d’haver una veritat oculta». De vegades dir-li «mitges veritats» en algú el farà veure una realitat que probablement és mentida.

I tanmateix la realitat és un tot.

Estranya, tota ella, a veritats i mentides.

Tweet