El record amable em porta a revisitar la bona vida. El cos només em demana cafè i confort. Jo activo els meus records i se’m visualitza el teu somriure. A les hores reapareix-ho i et dic Bon dia!
El teu gest amable i el caliu de ta mirada em fa reviure l’emoció més agradable, amb unes puntetes, però, del vertigen que d’altres sensacions viscudes a amargs records em portaren.
Tenim una bona conversa, com totes les profundes, que sempre s’inicien amb banalitats de cortesia. I depèn de mi i de tot, i especialment de tu, que enregistri al cervell un mal o bon record. El farem de cafè cremós tallat per un bri d’escuma de llet calenta. Per quan el cos em torni a demanar cafè i confort aparegui per aquí de nou.
Això són els records. Així vivim en les emocions.
(A Sandra, la meva bruixeta bona)
Que te como!!!!!
Gracies per escalfar el meu cor.