dissabte faig cas a en Guardiola, em llevo d’hora, vull ser imparable, i pujo cap a una muntanya a prop de Conesa.
La nit abans, l’Agus, mun germà, se n’enfot: que nanu, tú com el Moisés de la barba, baixaràs amb dos pedres escrites per Déu?
Dalt el cim, una petita ermita i una pila de pedres ben posades sostenen un pal i una bandera feta uns parracs.
Les pedres no porten res escrit, però jo baixo pensant que la senyera m’ha parlat pels descosits.
Bona diada a tothom
— a Sant Miquel de Montclar 10 de setembre de 2011.
