trilerus

escolto a la ràdio que Fitch, una d’aquelles agencies que com Moody’s ultimament es dediquen a fer més gran el sac dels homes d’or ( en anglés: «goldman’s sac» tal qual, i si no t’ho creus no es cosa meva) ha rebaixat la qualificació de la ciutat de Barcelona.

Pocs dies abans ens publicitaven dades en que Barcelona bat records, i es capdavantera, es turisme de creuers de luxe. Seré malpensat si crec que el que els senyors de les agencies de qualificació busquen es rebaixar-se el preu de les seves properes vacances a la ciutat comtal?

Estaria molt bé veure’ls pel passeig de gràcia fent bones compres que només sous com els seus es poden permetre, un bon refrigeri en una selecta cafeteria de Rambla Catalunya, i camí de baixada cap a Colom, de tornada al vaixell, una paradeta a Les Rambles on uns trilerus, professionals del tocomotxo de veritat, com només ho poden ser els autoctons del barri xinu, els hi foten tots els calers de la cartera «dondestà la bolita, dondestà labolitaa…»Mentrestant molts habitants d’aquesta ciutat seguim estupefactes, doncs molts locals i pisos estan per vendre o llogar des de fa temps i els preus van a la baixa, i els bars de les rambles foten 12 euros als guiris per una gerreta de cervessa. Algú s’està embutxacant una pasta, i em temo, no es el cambrer que serveix, pot ser ni tant sols el que regenta el negoci, que paguen aquests locals de lloguer? quin benefici (en tant per cent, si us plau, jeje) en treiem la resta de conciutadans?

l’interés

nomarketing
un dia marxaré,
alegre sense dol
sentint la llibertat
que sempre qu’un vol
et regala la vida
i marxaré
per marges estrets
i amples voreres
ple de paraules
nu de preceptes

el sol
que’m marcarà les hores
els estels
per trobar dreceres
mai no donen els diners
l’interes de fer poemes

un dia marxaré
evitant de fer els camins
que els pobres fan per rics
i marxaré
sense el peatge de les presses

i el sol
qu’em marcarà les hores
i els estels
que’m duràn dreceres
mai no donen els diners
l’interes de fer poemes

trànsit

Dia 15,
i carda un fred de cullons, i quina humitat
set fica dintre i et trenca els ossos.
i 2 setmanes per cobrar, encara.
i em fa l’efecte com si faltes un any.
i aquella bruixa te la mà furadada…

-Bon dia, apagui el motor…

qui em manava a mi liarma amb aquella… dona?

amb aquella foca!
…aquella foca del tropic. Miamol, miamol! miamol aqui miamol alla
Si es lo que diuen: tiren mes dos mamelles… A la ques descuidi la facturu de tornada a Sto Domingo d’una puntada…calma, Domingu, calma, que ja tens dos pensions alimenticies que pagar…

-…l’assegurança…

i es clar, tot s’apuja, i no hi arrivo. El gasoil que estic per anarhi a peu a tot arreu, el tabac que sort que ja no es fuma als bars que si no em fumu mig sou amb dos canyetes, les putes, ostia les putes si q’han baixat els preus!(m’ho apuntare que despres no m’enrecordo)

-bufi fins que digui prou

mira que faig totes les hores que puc, que miro d’estalviar, pero es que els diners sen van no se com.
Tot son despeses, imprevistus, la hipoteca, els impostos, es que no paren de sablejarte per tot arreu!

-llums de recanvi?

I tothom està igual, ara, a la Gene diuen d’hipotecar per poder pagar les nomines, no se on arrivarem!
be, fora pensaments, Domingu, que no et concentres prou en la feina i despres se m’escapa alguna cosa…

-triangles? carta verda? surti del cotxe si us plau… disculpi, a abandonat el vehicle sense el xalec reflectant reglamentari

A trevallar Domingu, Catalunya et necessita!

-… son 150, signi aqui si us plau

monroe

M’agradaria ser morta
absolutament no existir
ausent d’aquí i de tot arreu
però com ho faria?
…sempre hi han ponts
El Pont de Brooklyn m’encanta
haurà de ser unaltre
Un de lleig i sense vistes
malgrat que…
… m’agraden tots els ponts 
tots tenen quelcom i amés
mai he vist un pont que sigui lleig

.

el text es una aproximació espontànea i lliure en català d’un extracte de la traducció castellana de Marilyn Monroe, Fragmentos de Seix Barral (novetat octubre 2010)

humphrey

un dilluns al vespre qualsevol,a un carrer de Barcelona:
-… pues te envie un mail…
-pero tu tio que te piensas, que yo trabajo, que no me toco el chichi!! que no estoy mirando fotos tol dia en el feisburq como tu!
-churriii! cielo, como eres!…
i van seguir carrer amunt, agafadets de la ma, mentre la boirina i la poca llum dels fanals de la ciutat anaven esborrant llurs siluetes.
Gateta, sempre ens quedarà Paris. Tornamela a tocar Sammy…