(el blues de la rentadora)

I avui no se qu’em passa…
que davant la rentadora m’assento i miru com gira
i dos samarretes s’abracen, s’estimen i es fan un petó

I es que a cada bugada perdo un llençol

i busco en el mobil les fotos que penges i clicu magrada pero no’m quedu contentu perque no trobo consol

I es que a cada bugada perdo un llençol
I sempre em descuido, perque sempre m’oblido
De mirar la butxaca del futut pantaló
Per trobar el paper on per fi vaig escriure el que recitar-te voldria si sota la llum de la lluna junts estiguessim tots dos

I es que a cada bugada perdo un llençol
I es que a cada bugada perdo un llençol

Que a cada bugada hi ha un mitjó negre que no troba parella
i en el prelavado es mor per a ella i s’ofega tot sol

I es que a cada bugada perdo un llençol

Tweet