Meteorit

Des del mateix moment en que aquell gran meteorit travessà l’atmosfera ardent endinssant-se a traves de l’oceà i la crosta subaquatica per arribar a fondres amb el magma, aixecant onades de centenars de metres que arrossegaren a terra ferma, kms enllà, multitut d’especies de les profunditats marines per a sepultarles sota una capa de fang i roques junt amb tota una dissort de variada biologia vegetal i animal terrestre que trobaren al seu pas. Des d’aquell precís moment deia, ella va saber que un dia o altre, més aviat que tard, hauria de marxar de casa.

Aquella vella casa que tan s’estimava, aquella llar que tan de temps l’havia guarit, des de probablement l’inici de la seva existencia. O simesno, des que ella recordés haver estat conscient.

Recordava els primers temps com una etapa plàcida, com l’aprenent que, deambulant en la seva nova feina fent tasques monotones i repetitives, de manera senzilla s’anava familiaritzant amb el que mes endavant havia de ser tot un ofici. Però aviat el fer fotocopies va quedar enrera i la cosa es va anar complicant.

Ella tenia clar que no havia vingut a aquest mòn per a quedarse a la trastenda, repetint cada dia, tot el temps, una replica del mateix. Si les coses es torçaven… Això per a ella era la mort.

Només cal fixar-se en la natura per veure que res està veritablement quiet. Quan una poma cau d’un arbre no pot anar més enllà del terra que l’atura. No perque no vulgui, doncs ella posa tot el seu pes. Però la força que atrau sòl i poma no els permet anar més enllà. Arribarà un dia que el sol, la pluja i l’aire ajudin la poma a descompondre’s per, aleshores sí, endinsar-se a aquesta terra, que farà de bressol a la llavor d’un nou pomer.

Ella, com seguint la direcció dels arbres, mira cap el cel, escrutant l’espai que intueix més enllà del cel blau.

Aquesta nit, quan el sol s’amagui, contemplarà els estels, d’allà on vinguera el maleït però oportú meteorit. Si alguna cosa té la vida que la fa diferent és la determinació per seguir viva. Aplegar informació per adaptar-se i sobreviure en l’espai i el temps.

Avui, sense més dilacions, sota la llum de la lluna engendrerà els éssers que d’alguna manera la portaràn a un nou món en unaltre extrem de l’univers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *