Mirant al cel renegues i, tot seguit, atemorit et senyes.
Plou poc o molt, però tu, sempre et queixes: que mai fa tan bon temps com feia temps enrere.
Fa dies que cap nuvol ni un regal ens deixa, però tu i jo ja ho sabem: que de nit sempre plou merda.
I quan torni a ploure el batlle ens recordarà que per beure no hem d’obrir l’aixeta. Perquè, ens explica, quan plou l’aigua es molt dolenta i només podem veure de botella.
Però tu i jo ja ho sabem que, d’agost a novembre, de nit sempre plou merda.
Gràcies a tu veï esmerat
amb el permis de la generalitat. Gràcies a tu home esforçat i amb la bendició dels mercats. Gràcies a tu, ben mirat, que ara tots bebem aigua amb nitrats.
Perquè ja se sap que de nit sempre plou merda de l’agost fins el novembre.
Els purins que cada nit al tros hi llences. Un dia d’aquests et faràn un monument. Com te’l mereixes!
