Tots els homes que es fan a la mar

amb pinzells de blanca escuma

el seu blau volen pintar

Ofegats a les tavernes

de Port Banyuls a l’Egeu

Ensumant en un mirall

van cercant un rastre teu

La flaire salvatge de la teva flor vermella

i el parrús, com el banús, ben negre

Blanca neus, blanca neu

Què despertes endins meu?

Però tu i jo som història que un dia el mar s’endurà

oblit a la memòria per a tornar a recordar

Avui amb les onades el meu cos has trobat

i a la llum de la lluna hem après a volar

Com balla una gran orca capbussant-se en el mar

Tweet

El record amable em porta a revisitar la bona vida. El cos només em demana cafè i confort. Jo activo els meus records i se’m visualitza el teu somriure. A les hores reapareix-ho i et dic Bon dia!

El teu gest amable i el caliu de ta mirada em fa reviure l’emoció més agradable, amb unes puntetes, però, del vertigen que d’altres sensacions viscudes a amargs records em portaren.
Tenim una bona conversa, com totes les profundes, que sempre s’inicien amb banalitats de cortesia. I depèn de mi i de tot, i especialment de tu, que enregistri al cervell un mal o bon record. El farem de cafè cremós tallat per un bri d’escuma de llet calenta. Per quan el cos em torni a demanar cafè i confort aparegui per aquí de nou.

Això són els records. Així vivim en les emocions.

(A Sandra, la meva bruixeta bona)

Tweet