plou

Imatge

Mirant al cel renegues i, tot seguit, atemorit et senyes.
Plou poc o molt, però tu, sempre et queixes: que mai fa tan bon temps com feia temps enrere.
Fa dies que cap nuvol ni un regal ens deixa, però tu i jo ja ho sabem: que de nit sempre plou merda.

I quan torni a ploure el batlle ens recordarà que per beure no hem d’obrir l’aixeta. Perquè, ens explica, quan plou l’aigua es molt dolenta i només podem veure de botella.
Però tu i jo ja ho sabem que, d’agost a novembre, de nit sempre plou merda.

Gràcies a tu veï esmerat
amb el permis de la generalitat. Gràcies a tu home esforçat i amb la bendició dels mercats. Gràcies a tu, ben mirat, que ara tots bebem aigua amb nitrats.

Perquè ja se sap que de nit sempre plou merda de l’agost fins el novembre.

Els purins que cada nit al tros hi llences. Un dia d’aquests et faràn un monument. Com te’l mereixes!

evolució

Imatge

«la culpa es de los padres que las visten como putas» (Torrente I)

Vist amb una mica de perspectiva la evolució de l’home i de les societats que va formant, no sempre equivalen a un progrés en positiu. 

Em temo que al igual que físicament venim del micu degut a les mutacions casuals que la selecció natural de Darwin va crivant, en el pla social els problemes que s’ens presenten no sempre els resolem amb la «categoria» que s’hauria d’esperar de tot un Homo Sapiens. Siguem més humils sius plau!

I el pitjor: quan aquestes «solucions» es converteixen en tradició, norma o religió.

Que la filla es molt guapa, doncs tapemla bé que no ens la prenguin… 

aquest remei pràctic d’algú temerós del que li pogués passar a la filla va tenir tant d’exit en alguns paisos, que allà ja ningú s’enrecorda per què totes les dones han d’anar tapades de cap a peus.

Generacions d’homes que no tenen el «problema» davant dels ulls. però que no l’han resolt interiorment.

La dignitat sempre es mes humana quan va despullada.