El viatger s’atura. Des del turó observa la civilització.
Singulars construccions sobresurten dalt d’un mar d’activitat humana.
Quants des de les finestres d’aquests gratacels, mirant el tros de terra que ara trepitja el viatger van sommiar un pont?
… un pont que’ls dugués mes amunt de la resta, allà on només habiten els campions,
els garants que el triomf es la recompensa, assegurança de vida gairebé eterna.
Un pont per travessar sense escrúpuls, la guia es diu Cobdícia.
…Cobdícia, bastarda conseqüència de la vital ambició humana.
El viatger observa la lluita dels gratacels per destacar-se.
Cobdícia construeix, lluny de l’original ambició arquitectònica:
l’equilibri entre necessitat i harmonia.
Es l’ambició humana, tan a la vora de la cobdícia, ben lluny de la prosperitat.
