De la mar, el que més m’agrada, diu el vell pescador de mentres fixa la mirada per sobre les onades i amb els peus a coberta condueix amb ma forta cap a la gola el flux de vi d’un porró, el que més m’agrada us deia és veure els vells companys de galernes com tornen a cantar mil vegades les mateixes batalles a les brutes i alegres tavernes del port.
(impossible cançó de taverna):
Pintat en el sostre un nou matí gris
a la tauleta té un llibre
i a la finestra un desig
de casa a la feina estranyes i hostils
mirades que es perden dins de vagons buits
Canta el vell pescador
que de la mar el millor
són les velles i alegres tavernes del port!
Com ànima en pena
que no gosa marxar
es distreu amb novel·les
d’antics llops de la mar
I a les nits de galerna
s’espanta amb els llamps
por de viure una vida
que ell pas mai viurà
Canta el vell pescador
que de la mar el millor
són les velles i alegres tavernes del port!
Canta el vell pescador
canta alçant el porró
a les velles i alegres tavernes del port!
Pintat en el sostre un nou matí gris
A la tauleta hi ha un llibre, a la finestra un desig.
